Feia falta un altre aprenent de bibliòfil?

Llegint l’últim número de Hibris veig un article que parla sobre com s’ha anat transmetent l’art de l’enquadernació al llarg del temps i es centra en dues figures espanyoles del segle XX com són Emilio Brugalla i Antolín Palomino. L’article és molt interessant i de fet feia temps que aquesta revista no em distreia tant com aquest cop. Parla de com els dos mestres amb formacions molt diferents van optar per fer de docents en menor o major mesura tot i que l’article relfexa que la docència no era pas el seu fort ja sigui per caràcter o per por de que els seus secrets s’escampessin. Una pena tot plegat però suposo que és un acte reflex de l’artista que sap que si altres aprenen tot el que ell sap…quedarà superat potser al llarg del temps…
La meva experiència amb enquadernacions es limita a tres visites a l’enquadernador Cambras del carrer Muntaner que em van recomanar per la seva professionalitat. El primer cop hi vaig anar amb un ‘Contes de bibliòfil’ en rústica i vam definir quina era la millor vestimenta pel llibre. Em vaig deixar aconsellar per ell que ja l’havia enquadernat vàries vegades amb lo qual sabia què anava bé i què no. Vam acordar una mitja pell amb puntes i paper d’aigues. La pell seria blau marí i el paper de tonalitats verdoses, al igual que el teixell. El tall superior daurat, el llom amb florons i ferros i per acabar, un estoig acord amb el volum.

El segon dia, dos mesos més tard, vaig anar a buscar-lo i en vaig quedar….al.lucinat…Aqui us deixo unes fotos.

El tercer dia vaig anar a dur-hi dos llibres més que cap al setembre estaran llestos. Aquest cop no fem caixa i el teixell el deixem del mateix color que el llom. En el cas de ‘Don Joan’ de Soldevila i punta seques de Grau Sala ho farem amb pell negra i en el cas de ‘Aires de llegenda’ de Romeu i gravats de E.C.Ricart, en pell blava. Ara m’he hagut de començar a mirar cada volum que vull enquadernar, quin color i estil crec que li escauria bé.

Aquest llibre que us presento és un gran llibre en tots els sentits. Editat a Barcelona per l’editorial Curiosa, parlem d’un exemplar de tamany gran foli amb 250 pàgines de bon paper de fil Guarro. L’enquadernació és de tela amb llom i puntes de pell preciosa de color carn. Tant les punts com el llom estan adornats amb filigrana d’or. El tiratge va ser de 425

exemplars, sent el meu el 342 i el volum es presenta en un estoig marró acompanyat d’una carpeta que conté una litografia original firmada a llapis de Albert Rafols Casamada. Aquest espectacular llibre conté un recorregut a través de diversos documents que han guiat la llei Catalana des de 1716 fins 1982:
- Facsímil del Decret de Nova Planta, 1716
- Bases de Manresa, 1892
- Projecte d’Estatut, 1919
- Estatut de Núria, 1931-1933
- Estatut de Sau, 1978-1982
- Diputats i Governs fins al 1982

Cada cop veig més coses en els llibres, més detalls. Cada cop m’endinso més en cada llibre i ara veig com des de l’exterior la gent no veu les coses que jo hi veig. M’estaré trastocant? I a més cada cop aprecio més les petites coses que el ‘mercat’ tampoc ‘veu’. M’encanta aquest estat perque puc disfrutar molt més d’aquesta aventura! M’agradaria saber si avui en dia es fan llibres així, ben editats, sobre bon paper i enquadernats excel.lentment i si a sobre contenen una obra d’art, ja seria espectacular…

Miraculosament va passar desapercebuda en una subhasta i ha acabat a la meva col·lecció d’obres editades per Ramón Miquel i Planas. L’enquadernació és de tela blanca amb decoracions per llom i cobertes de fil d’or. Aquesta tela ha estat desprès tactada amb una espècie de vernís que fa que no s’embruti gairebé i que pugui ser conservada / netejada com els llibres de pell. El paper del meu exemplar és paper Japó i no hi ha ni una sola taca en tot l’exemplar. Aquest paper, pel que m’han explicat, és d’una qualitat excepcional i una de les coses que permet és que l’obra es conservi molt millor. Els adornaments de tot el llibre els va fer D’Ivori però desgraciadament va morir sense poder acabar l’obra i per sort es tenien les especificacions que ell havia fet i es va poder acabar el projecte. Són una autèntica meravella. La impressió a vàries tintes és una meravella als ulls, amb colors vivíssims que sembla que acabin de sortir d’imprenta. Respecte a l’obra, tot i no sé el que em va atraure del llibre, no deixa de ser curiosa i val la pena llegir-la nomès per l’experiència de tenir el llibre entre les mans (jajajaja).
Les fotos que he posat són una mica deslluïdes per culpa del flash. Car aquest llibre no el podia obrir per posar-lo a l’escàner. :S

Això no pot ser! Començo a tenir llibres molt macos i preuats (almenys per mi) i el seu lloc de repòs és una estanteria que no és ni ikea billy (són 4 fustes que venien com a kit farà ja uns 8 anys a l’AKI ). Amb la meva dona ja estem parlant de posar un moble llibreria al rebedor que sigui més acollidor, potser amb caire antic, i a poder ser amb portes vitrina. Mireu com convieun ara alguns dels llibres adquirits aquest darrer any.

D’esquerra a dreta:

• Don Jaime I el conquistador – Manuel de Montoliu – 1947 – Nadal Il·lustrador – Tiratge de 400 exemplars sobre paper de fil
• Les bruixes de Llers – C. Fages de Climent -1977 – Olot -  Tiratge de 2500 exemplars sobre paper de fil – Sense enquadernar.
• Curial e Güefa -  Biblioteca Catalana -1932 – Ramón Miquel i Planas editor – Paper de fil – Tela vermella editorial
• Paris e Viana – Biblioteca d’obretes singulars del bon temps… – Marian Aguiló editor – Firmada per Aguiló
• Historia de Valter e la pacient Griselda – Biblioteca d’obretes singulars del bon temps… – Marian Aguiló editor – Firmada per Aguiló
• Contes de bibliòfil – Nodier, Flaubert, Bonnardot, Asselineau, Daudet, Uzanne, Doucet, Louys, Mille, Pons y Massaveu, Casellas, Oliver – 1924 – Il·lustrat per Triadó, Urgelles, Cardunets, Colom, Pey, D’Ivori, Apa, Junceda, Longoria, Ollé, Pahissa – Tiratge de 350 exemplars sobre paper de fil – Ramón Miquel i Planas editor
• La razón social – A. Daudet – 1893 – A. de Riquer il·lustrador – Arte y letras – Tela editorial decorada
• El niño de la parroquia (2volums) – Ch. Dickens – Arte y letras – Tela editorial decorada
• Fortuny – J. Yxart – 1891 – Arte y letras – Tela editorial decorada
• Conteplació de Filosofia – Boeci – 1873 – Biblioteca Catalana de Marian Aguiló – Tela i llom de pergamí
• Lo somni – Bernat Metge – 1924 – Els nostres clàssics – Tiratge de 100 exemplars paper de fil – Enquadernat en pergamí
• Obres menors – A. Turmeda, B. Metge – 1927 – Els nostres clàssics – Tiratge de 150 exemplars paper de fil
• Epistolari segle XV – Varis – 1926 – Els nostres clàssics – Tiratge de 150 exemplars paper de fil
• La literatura catalana medieval – Martin de Riquer – 1972 – Mitja pell magnífica!!
• La perfecta casada – Fray Luis de León – 1930 Miquel Rius – Tela amb filons d’or – Paper japó – Edició de Ramón Miquel Planas
• Tristana – Perez Galdós – 1892 – Imprenta de ‘La guirnalda’ – Primera edició
• Gnomos y mujeres – J. Zorilla – 1886 – Librería de Fernando Fé – Primera edició
• Maria – J. Zorrilla i J. Heriberto G. de Quevedo – 1849 – Primera edició
• Llibre de la mort – M. Aguiló – 1898 – A. Verdagur – Primera edició – Paper de fil – Enquadernació Brugalla
• Desde el molino – S. Rusiñol – 1945 – Casas il·lustrador – Tiratge de 200 exemplars – Pell

Investigant una mica per viquipèdies, iberlibros i altres fonts d’internet, vaig arribar de Ramon Miquel i Planas i la seva Biblioteca Catalana a la de Marian Aguiló Fuster.  Aques poeta i lingüista català va dedicar bona part de la seva vida a recuperar els textes catalans mitjançant l’estudi dels còdexs i manuscrits que es conservaven a diferents biblioteques.
Així va nèixer la Biblioteca Catalana que desprès continuaria son fill i desprès RMP. A part d’aquesta tasca de recuperació de textos catalans, també era poeta i entre les obres més important hi destaca El llibre de la mort (1898) que és el que vaig poder aconseguir en perfectissim estat.  Com totes les obres que he anat veient a cura de Marian Aguiló, està impresa sobre bon paper de fil, en aquest cas a la imprenta de Álvar Verdaguer i el meu exemplar porta una enquadernació de Brugalla o sigui que n’estic molt satisfet

Respecte al contingut, que encara estic llegint, és un conjunt de poesies i pensaments que durant tota la vida de l’autor va anar produint cada cop que la mort passava prop d’ell: quan moria algun familiar, amic, etc.

El llibre l’edita el seu fill Àngel ja que un any abans de la publicació en Marian hauria mort.

Tinc alguns llibres en rústica que tinc por el temps els destrossi i els volia dur a enquadernar per protegir-los. Aviam si algun dels entesos d’aquest món em pot recomanar algun enquadernador per barcelona que li ho agraïria mooolt!