Feia falta un altre aprenent de bibliòfil?

Estic més que fart!!! MRW són uns impresentables! M’ha passat ja diversos cops. Amb amazon, ebay, todocolección… Els tios venen a casa i si no et troben deixen un paper al carrer (que molts cops algú altre agafa) en comptes de fer com correus que et deixen un paper a ala bústia. Aleshores intenten trucar-te al telèfon però nomès un cop! Tu has d’anar investigant si alguna de les perdudes del movil pot ser de mrw perque van canviant de telèfon ja que les diferents franquícies van i venen. Els truques tu i et donen una opció d’enviament que acostuma a ser nefasta i semblant a la de quan no et van trobar amb lo qual al final et veus obligat a anar a un polígon industrial a buscar el teu paquet per el que has pagat un transport que mai s’ha arribat a completar. Quina barra!!! En canvia amb UPS o Seur mai he tingut problemes tu!!! Correus serà el que tothom vulgui (la gent sempre està en contra de tot el que és públic o estatal) però mira de totes les desenes de comandes que he fet via correus tots perfectes i amb els paperets que almenys saps que les oficines estan al costat de casa. Ho prefereixo mil vegades més!! Tot això bé perque ara resulta que tinc uns ‘Evangelis’ i una ‘Plegaria eterna’, ambdos il.lustrats pel Pruna que estan a no sé on de MRW i que encara són capaços de retornar al venedor…. i en canvi ahir em van arribar 3 llibres via correus que no feia ni una setmana que havia comprat. En parlaré aviat, de moment us dic que un parla de Poblet i l’enquadernació és en ple pergamí, l’altre conté il.lustracions de Chimot i el darrer en conté d’André Lambert!!

I aqui us presento un altre Grau Sala, en aquest cas una altra peça buscada i molt vistosa. L’exemplar, la clàssica novel.la de Flaubert ‘Madame Bovary’,  està intons i forma part dels 900 exemplars sobre paper rives. Grau Sala va fer 35 aquarel.les que Duval va reproduir per fototipia i que Beaufume i Berthelot van dotar de color. Va ser posat a la venda al 1945 per La Bonne Compagnie a Paris. No sé si prefereixo més els paisatges que logra crear ambients de somni amb els colors o les escenes amb les típiques noies amb ulls axinats i delicioses!!

Em queden pendents alguns Grau Sala com ara el ‘Le vagabonde’ de Colette, ‘Autant en emporte le vent’ de Mitchell, i dues coses que m’han d’arribar (‘Le Jouer’ de Dostoievski i els 7 volums de ‘Recherche Temps Perdu’ de Proust) Al final podré muntar una exposició d’aquest home

Cada cop m’endinso més en aquest món de la bibliofília del segle XX i és per això que he decidit començar aquesta sèrie temàtica que intentarà parlar de diverses editorials i personatges que han estat protagonistes en la bibliofília catalana entenent aquesta la que contempla llibres en diferents llengues i traduccions però amb el denominador comú de que van ser editades i/o impreses a Catalunya durant el segle XX.
Ja per avançat disculpeu-me doncs jo tot el que sé és per el que he anat llegint d’aquí i d’allà en els pocs mesos que porto i és per això que potser errors cometo o informació ometo No seguiré cap mena d’ordre cronològic sino que seran petits monogràfics depenent del que em vingui de gust i de si tinc material suficient per a fer-ne un post. Espero que algú s’en pugui aprofitar i sense més preàmbuls…..comencem

José Janés i Gustavo Gili

Aquests dos noms són els de dues persones importants dins del món editorial català ja que ambdues tenien un catàleg molt extens i molt variat. El que ens interessa ressaltar és que ambdós amb llurs editorials que duien el seu nom van participar activament en la producció bibliòfila durant els 30, 40, 50 i 60. Per una banda José Janés va crear la serie ‘La Poesia del Mundo‘ que és d’un elevat grau de correctesa tipogràfica i d’impressió. Tots ells contenien il.lustracions de Edouard Chimot i la direcció artística anava a càrrec d’ell mateix. Al 1945 va veure la llum ‘Cent sonnets français du XVI siècle au XX siècle’. L’any següent, li va tocar a les Rimas de Gustavo Adolfo Bécquer que contenia a més a més dels 10 aiguaforts de Chimot, ornamentacions de José Narro. Ausiàs March amb els seus Cants d’amor va sortir al 1948. A part d’aquesta col.lecció hi van destacar altres edicions molt acurades com Netochka Nezvanova de Dostoievsky sota la direcció artística de Chimot i acompanayada per 10 aiguaforts de Olga Sacharoff, o Epifania: poemes de Pere Ribot i il.lustrat per Vila Arrufat, a més a més de la seva pròpia obra poètica (Combat del somni). Per a la impresió utilitzava tant la SADAG com els obradors de Joan Sallent, del qual algun altre dia en parlarem a fons.

Per l’altre banda, Gustavo Gili va iniciar dues col.leccions de bibliofília ben diferents. Una, ja comentada en aquest bloc, era la col.lecció ‘Armiño’ on es tractava de volums molt ben editats i en un format cómode per a la lectura (8è) i on cada volum era il.lustrat per un artista dels que triunfàven en el moment. Cada volum anava acompanyat d’una caixa que el protegia i el tiratge era bastant gran, de 3500 exemplars.  Al 1940 va iniciar-se la col·lecció amb ‘Dafnis i Cloe’ de Longo on l’il.lustrador va ser J.M. Serrano l’il·lustrador amb 6 litografies a color. L’any seguent, E.C. Ricart va fer 6 gravats per el segon volum,’ Cárcel de Amor’ de Diego de San Pedro. Al 1942 continua la sèrie amb el ‘Cancionero del amor antiguo‘ recopil.late per Fernando Gutiérrez González i il.lustrat per A. Vila Arrufat. Desprès d’un any sense sortir el 4rt volum, l’any 1944 apareix  ‘La ilustre fregona’ de Miguel de Cervantes i aqui és Teodoro N. Miciano qui en realitza el treball artístic. L’any següent sortiria el penúltim volum amb Opisso com a il.lustrador:  ‘Pablo y Virginia’ de Bernardin de Saint-Pierre. Passarien 6 anys fins que la sèrie produís l’últim llibre d’aquesta preciosa col.lecció:  ‘Los tres maridos Burlados’ de  Tirso de Molina amb gravats de Jaume Pla.

L’altra col.lecció, molt més exclusiva i amb característiques ben diferents va ser la sèrie ‘La Cometa‘. Aquesta col.lecció és de les més preuades en el món de la bibliofília del segle XX i en ella hi podem trobar artistes que van il.lustrar llibres quan no era el qua acostumaven a fer i en això també radica el que siguin tant úniques. El tiratge era reduït, d’uns 225 exemplars. El primer volum que va veure la llum va ser ‘La Semana Santa‘ de Gabriel Miró i ho va fer al 1930 amb il.lustracions de Daragès tallades a la fusta. Desprès Gili va treure dos voums de Calderón de la Barca al 1933, ‘La vida es sueño‘ y ‘El alcalde de Zalamea‘ amb E. C Ricart y Togores respectivament com a il.lustradors. El quart volum, aparegut el era ‘El sombrero de tres picos‘ de Pedro A. de Alarcón i l’artista convidat va ser Xavier Nogués. Més tard sortiria ‘Elegías‘ d’Eduardo Marquina amb Puntes seques de Laura Albéniz. El sisè volum de la sèrie el conforme ‘Platero y yo‘ de Juan Ramón Jiménez i que va ser publicat al 1947. Aquest cop Mompou il.lustrava el volum amb 15 litografies. El penúltim volum que va sortir al 1959 és ‘La taromaquia o arte de torear‘ de Pepe Hillo i que duia 26 aiguatintes de Picasso i una punta seca (feta als obradors de Jaume Pla). Molt més tard sortiria ‘El entierro del conde de Orgaz’ de Rafael Alberti i amb Picasso altre cop com a artista il.lustrador.

Bibliografia:
- Papyrus. Revista de bibliofília. 1936
- Masid Valiñas, Germán. La producción editorial de bibliófilo. Un catálogo selectivo. Ollero y Ramos. 2005
- Iberlibro
- Vialibri

I aqui tenim una obra perfectament acabada. Lola Anglada ens obsequia amb tot un reguitzll de contes fantàstics que ella mateixa il·lustra. Crec que és, juntament amb els ‘Contes de bibliòfil’ el llibre que més em transmet el concepte de bibliofília. La composició perfecta, els encapçalaments de cada conte, les numbroses il.lustracions, els detalls, l’enquadernació en tela pintada i relligat de seda…. És el primer exemplar que tinc que no forma part de la tirada d’exemplars amb l’estat definitiu de les il·lustracions. Aquesta té per cada il·lustració, una tirada en negre i una pintada a mà. L’exemplar a més a més està signat per Anglada. Crec que és massa casualitat que els dos llibers que més m’agraden siguin de Contes…potser és on es poden explaiar més els il.lustradors i artistes del color perquè sembla que donguin peu a una paleta de fantasia molt més amplia.

Aquest cop us presento un petit volum que ve presentat en rama carpeta i estoig editorial que Selene va editar l’any 1946. Es tracta del ‘Coloquio de los perros’ de Miguel de Cervantes i que compta amb el mestre Granyer que en va fer 6 il.lustracions precioses firmades a llapis. Aquest és el Granyer que jo coneixia d’altres llibres que he vist.  L’edició és en paper de fil i dins d’una edició de 206 exemplars.

Aquesta fàbula atribuida a Samosata va ser editada sota la supervisió artística de Jaume Pla l’any 1950 per VNGVEM. Es tracta d’una volum enquadernat en rústica i sobre paper de fi Guarro. Forma part d’un tiratge de 135 exemplars amb l’estat final dels gravats sobre el tiratge de 150 total. Les il.lustracions són De J. Granyer i una d’elles, està firmada a llapis. Com es pot apreciar, són il.lustracions bastant simples, sense gaires artilugis…un Granyer que no s’assembla al que jo coneixia fins ara.

Com per molta gent, final de ‘curs’ significa estrés. Jo entre feina, UOC, EOI i violí…estic amb poc temps i a més la bateria de la càmera està morta o sigui que no he pogut anar penjant cosetes. Com fa un temps, aprofito per posar algunes darreres adquisicions que quan pugui aniré comentant una per una Allà vaaaa!

- Contes meravellosos – Lola Anglada. Edició exquisita de 25 exemplars!
- Barcelona a través de los tiempos – Varis. Enquadernat en pergamí i una autèntica joia! 1000 exemplars
- Obres de Rebelais – Il.lustracions de Doré. Dos volums amb una enquadernació molt xula i pintada a mà
- La luna nueva – Tagore – Il.lustracions de Capmany. Edició 200 exemplars
- El coloquio de los Perros – Cervantes – Il.lustracions Granyer – Edició maquissima de 206 exemplars
- Lucio y el asno – Samosata – Il.lustracions Granyer – Edició de 150 exemplars
- Autant en emporte le vent (El que el vent s’endugué) – Mitchell – Il.lustracions Grau Sala –   15.000 exemplars

Com podeu evure hi ha coseta per comentar!!

Tot just arribo de correus perque de tant en quant el carter deixa els paperets grocs i blaus que tant ens agraden als adictes a ebay, todocoleccion, iberlibro, soleryllach i demés. Doncs bé, el ‘paquet’ que ha arribat contenia un exemplar en rama de l’obra de teatre ‘El estudiante de Salamanca’ de José de Espronceda, editat per Argos el 1947. Aquesta edició en tamany foli està impresa sobre paper de fil Guarro i forma part d’un tiratge de 400 exemplars amb l’estat definitiu en color de les il.lustracions. Il.lustracions? Sí, 10 esgarrifoses làmines a tot color de Manuel Humbert (Isaac del Papitu), que fins fa poc no coneixia (sí, sóc ignorant ) però que al veure’l en una altra llibreira (3 vegades més car :s) em va encantar. Veig que cada cop sóc més fàcil de contentar, en el sentit de que cada cop veig més sutileses i això mola Com sempre, més valen N imatges que N^2 paraules

Avui us presento aquest llibre que vaig trobar per casualitat i que cada cop li tinc més apreci. Parlo d’un llibre enquadernat en pell vermella editorial amb adornaments repujats i lletres daurades. Sota aquesta gentil enquadernació s’hi amaga l’obra ‘Volpone o el zorro‘ de Ben Jonson, coetani de Shakespeare i amb el que sempre s’ha dit que hi havia una relació d’admiració -  enveja. L’impressió és a dues tintes i sobre bon paper. El senyor Capmany l’adorna amb 6 il.lustracions que podeu contemplar més abaix. El tiratge és de 250 exemplars i va ser editat per Montaner i Simón l’any 1946.

Aquesta petita joia esta composada per dos volums gairebé quadrats. Són algunes de les obres de teatre en francès de Marivaux. Estan molt ben impreses a doble tinta i hi ha numbrosos aigua forts de Grau Sala que Roger Boyer va gravar al boj en colors. Mireu quin espectacle de colors, de vivesa. És que aquest home sap crear ambient! Es tracta d’una obra de bibliofilia però a França els tiratges són molt més grans. En aquest cas, forma part dels 1500 exemplars ‘vulgars’ jajajaja. La gràcia d’aquest és que l’enquadernació a mitja pell és preciosa, no creieu?