Feia falta un altre aprenent de bibliòfil?

Llegint l’últim número de Hibris veig un article que parla sobre com s’ha anat transmetent l’art de l’enquadernació al llarg del temps i es centra en dues figures espanyoles del segle XX com són Emilio Brugalla i Antolín Palomino. L’article és molt interessant i de fet feia temps que aquesta revista no em distreia tant com aquest cop. Parla de com els dos mestres amb formacions molt diferents van optar per fer de docents en menor o major mesura tot i que l’article relfexa que la docència no era pas el seu fort ja sigui per caràcter o per por de que els seus secrets s’escampessin. Una pena tot plegat però suposo que és un acte reflex de l’artista que sap que si altres aprenen tot el que ell sap…quedarà superat potser al llarg del temps…
La meva experiència amb enquadernacions es limita a tres visites a l’enquadernador Cambras del carrer Muntaner que em van recomanar per la seva professionalitat. El primer cop hi vaig anar amb un ‘Contes de bibliòfil’ en rústica i vam definir quina era la millor vestimenta pel llibre. Em vaig deixar aconsellar per ell que ja l’havia enquadernat vàries vegades amb lo qual sabia què anava bé i què no. Vam acordar una mitja pell amb puntes i paper d’aigues. La pell seria blau marí i el paper de tonalitats verdoses, al igual que el teixell. El tall superior daurat, el llom amb florons i ferros i per acabar, un estoig acord amb el volum.

El segon dia, dos mesos més tard, vaig anar a buscar-lo i en vaig quedar….al.lucinat…Aqui us deixo unes fotos.

El tercer dia vaig anar a dur-hi dos llibres més que cap al setembre estaran llestos. Aquest cop no fem caixa i el teixell el deixem del mateix color que el llom. En el cas de ‘Don Joan’ de Soldevila i punta seques de Grau Sala ho farem amb pell negra i en el cas de ‘Aires de llegenda’ de Romeu i gravats de E.C.Ricart, en pell blava. Ara m’he hagut de començar a mirar cada volum que vull enquadernar, quin color i estil crec que li escauria bé.