Feia falta un altre aprenent de bibliòfil?

Cada cop m’endinso més en aquest món de la bibliofília del segle XX i és per això que he decidit començar aquesta sèrie temàtica que intentarà parlar de diverses editorials i personatges que han estat protagonistes en la bibliofília catalana entenent aquesta la que contempla llibres en diferents llengues i traduccions però amb el denominador comú de que van ser editades i/o impreses a Catalunya durant el segle XX.
Ja per avançat disculpeu-me doncs jo tot el que sé és per el que he anat llegint d’aquí i d’allà en els pocs mesos que porto i és per això que potser errors cometo o informació ometo No seguiré cap mena d’ordre cronològic sino que seran petits monogràfics depenent del que em vingui de gust i de si tinc material suficient per a fer-ne un post. Espero que algú s’en pugui aprofitar i sense més preàmbuls…..comencem

José Janés i Gustavo Gili

Aquests dos noms són els de dues persones importants dins del món editorial català ja que ambdues tenien un catàleg molt extens i molt variat. El que ens interessa ressaltar és que ambdós amb llurs editorials que duien el seu nom van participar activament en la producció bibliòfila durant els 30, 40, 50 i 60. Per una banda José Janés va crear la serie ‘La Poesia del Mundo‘ que és d’un elevat grau de correctesa tipogràfica i d’impressió. Tots ells contenien il.lustracions de Edouard Chimot i la direcció artística anava a càrrec d’ell mateix. Al 1945 va veure la llum ‘Cent sonnets français du XVI siècle au XX siècle’. L’any següent, li va tocar a les Rimas de Gustavo Adolfo Bécquer que contenia a més a més dels 10 aiguaforts de Chimot, ornamentacions de José Narro. Ausiàs March amb els seus Cants d’amor va sortir al 1948. A part d’aquesta col.lecció hi van destacar altres edicions molt acurades com Netochka Nezvanova de Dostoievsky sota la direcció artística de Chimot i acompanayada per 10 aiguaforts de Olga Sacharoff, o Epifania: poemes de Pere Ribot i il.lustrat per Vila Arrufat, a més a més de la seva pròpia obra poètica (Combat del somni). Per a la impresió utilitzava tant la SADAG com els obradors de Joan Sallent, del qual algun altre dia en parlarem a fons.

Per l’altre banda, Gustavo Gili va iniciar dues col.leccions de bibliofília ben diferents. Una, ja comentada en aquest bloc, era la col.lecció ‘Armiño’ on es tractava de volums molt ben editats i en un format cómode per a la lectura (8è) i on cada volum era il.lustrat per un artista dels que triunfàven en el moment. Cada volum anava acompanyat d’una caixa que el protegia i el tiratge era bastant gran, de 3500 exemplars.  Al 1940 va iniciar-se la col·lecció amb ‘Dafnis i Cloe’ de Longo on l’il.lustrador va ser J.M. Serrano l’il·lustrador amb 6 litografies a color. L’any seguent, E.C. Ricart va fer 6 gravats per el segon volum,’ Cárcel de Amor’ de Diego de San Pedro. Al 1942 continua la sèrie amb el ‘Cancionero del amor antiguo‘ recopil.late per Fernando Gutiérrez González i il.lustrat per A. Vila Arrufat. Desprès d’un any sense sortir el 4rt volum, l’any 1944 apareix  ‘La ilustre fregona’ de Miguel de Cervantes i aqui és Teodoro N. Miciano qui en realitza el treball artístic. L’any següent sortiria el penúltim volum amb Opisso com a il.lustrador:  ‘Pablo y Virginia’ de Bernardin de Saint-Pierre. Passarien 6 anys fins que la sèrie produís l’últim llibre d’aquesta preciosa col.lecció:  ‘Los tres maridos Burlados’ de  Tirso de Molina amb gravats de Jaume Pla.

L’altra col.lecció, molt més exclusiva i amb característiques ben diferents va ser la sèrie ‘La Cometa‘. Aquesta col.lecció és de les més preuades en el món de la bibliofília del segle XX i en ella hi podem trobar artistes que van il.lustrar llibres quan no era el qua acostumaven a fer i en això també radica el que siguin tant úniques. El tiratge era reduït, d’uns 225 exemplars. El primer volum que va veure la llum va ser ‘La Semana Santa‘ de Gabriel Miró i ho va fer al 1930 amb il.lustracions de Daragès tallades a la fusta. Desprès Gili va treure dos voums de Calderón de la Barca al 1933, ‘La vida es sueño‘ y ‘El alcalde de Zalamea‘ amb E. C Ricart y Togores respectivament com a il.lustradors. El quart volum, aparegut el era ‘El sombrero de tres picos‘ de Pedro A. de Alarcón i l’artista convidat va ser Xavier Nogués. Més tard sortiria ‘Elegías‘ d’Eduardo Marquina amb Puntes seques de Laura Albéniz. El sisè volum de la sèrie el conforme ‘Platero y yo‘ de Juan Ramón Jiménez i que va ser publicat al 1947. Aquest cop Mompou il.lustrava el volum amb 15 litografies. El penúltim volum que va sortir al 1959 és ‘La taromaquia o arte de torear‘ de Pepe Hillo i que duia 26 aiguatintes de Picasso i una punta seca (feta als obradors de Jaume Pla). Molt més tard sortiria ‘El entierro del conde de Orgaz’ de Rafael Alberti i amb Picasso altre cop com a artista il.lustrador.

Bibliografia:
- Papyrus. Revista de bibliofília. 1936
- Masid Valiñas, Germán. La producción editorial de bibliófilo. Un catálogo selectivo. Ollero y Ramos. 2005
- Iberlibro
- Vialibri