Feia falta un altre aprenent de bibliòfil?

Però tenen uns ous que flipo! Em van assegurar que vindrien de 18 a 19 perque els vaig dir que no podia ser a casa abans de les 18. Doncs per una casualitat de la vida vaig ser a casa  ales 17 i just van venir a les 17.40 o sigui que per poc no em troben. I a sobre el diu el repartidor que ‘Que dificil es encontrarle a usted’ quina barra! Que no tenen comunicació entre ells? Entenc que pels venedors va super bé però pels que rebem….és lo pitjor que hi ha!!!

Estic més que fart!!! MRW són uns impresentables! M’ha passat ja diversos cops. Amb amazon, ebay, todocolección… Els tios venen a casa i si no et troben deixen un paper al carrer (que molts cops algú altre agafa) en comptes de fer com correus que et deixen un paper a ala bústia. Aleshores intenten trucar-te al telèfon però nomès un cop! Tu has d’anar investigant si alguna de les perdudes del movil pot ser de mrw perque van canviant de telèfon ja que les diferents franquícies van i venen. Els truques tu i et donen una opció d’enviament que acostuma a ser nefasta i semblant a la de quan no et van trobar amb lo qual al final et veus obligat a anar a un polígon industrial a buscar el teu paquet per el que has pagat un transport que mai s’ha arribat a completar. Quina barra!!! En canvia amb UPS o Seur mai he tingut problemes tu!!! Correus serà el que tothom vulgui (la gent sempre està en contra de tot el que és públic o estatal) però mira de totes les desenes de comandes que he fet via correus tots perfectes i amb els paperets que almenys saps que les oficines estan al costat de casa. Ho prefereixo mil vegades més!! Tot això bé perque ara resulta que tinc uns ‘Evangelis’ i una ‘Plegaria eterna’, ambdos il.lustrats pel Pruna que estan a no sé on de MRW i que encara són capaços de retornar al venedor…. i en canvi ahir em van arribar 3 llibres via correus que no feia ni una setmana que havia comprat. En parlaré aviat, de moment us dic que un parla de Poblet i l’enquadernació és en ple pergamí, l’altre conté il.lustracions de Chimot i el darrer en conté d’André Lambert!!

Llegint l’últim número de Hibris veig un article que parla sobre com s’ha anat transmetent l’art de l’enquadernació al llarg del temps i es centra en dues figures espanyoles del segle XX com són Emilio Brugalla i Antolín Palomino. L’article és molt interessant i de fet feia temps que aquesta revista no em distreia tant com aquest cop. Parla de com els dos mestres amb formacions molt diferents van optar per fer de docents en menor o major mesura tot i que l’article relfexa que la docència no era pas el seu fort ja sigui per caràcter o per por de que els seus secrets s’escampessin. Una pena tot plegat però suposo que és un acte reflex de l’artista que sap que si altres aprenen tot el que ell sap…quedarà superat potser al llarg del temps…
La meva experiència amb enquadernacions es limita a tres visites a l’enquadernador Cambras del carrer Muntaner que em van recomanar per la seva professionalitat. El primer cop hi vaig anar amb un ‘Contes de bibliòfil’ en rústica i vam definir quina era la millor vestimenta pel llibre. Em vaig deixar aconsellar per ell que ja l’havia enquadernat vàries vegades amb lo qual sabia què anava bé i què no. Vam acordar una mitja pell amb puntes i paper d’aigues. La pell seria blau marí i el paper de tonalitats verdoses, al igual que el teixell. El tall superior daurat, el llom amb florons i ferros i per acabar, un estoig acord amb el volum.

El segon dia, dos mesos més tard, vaig anar a buscar-lo i en vaig quedar….al.lucinat…Aqui us deixo unes fotos.

El tercer dia vaig anar a dur-hi dos llibres més que cap al setembre estaran llestos. Aquest cop no fem caixa i el teixell el deixem del mateix color que el llom. En el cas de ‘Don Joan’ de Soldevila i punta seques de Grau Sala ho farem amb pell negra i en el cas de ‘Aires de llegenda’ de Romeu i gravats de E.C.Ricart, en pell blava. Ara m’he hagut de començar a mirar cada volum que vull enquadernar, quin color i estil crec que li escauria bé.

I aqui us presento un altre Grau Sala, en aquest cas una altra peça buscada i molt vistosa. L’exemplar, la clàssica novel.la de Flaubert ‘Madame Bovary’,  està intons i forma part dels 900 exemplars sobre paper rives. Grau Sala va fer 35 aquarel.les que Duval va reproduir per fototipia i que Beaufume i Berthelot van dotar de color. Va ser posat a la venda al 1945 per La Bonne Compagnie a Paris. No sé si prefereixo més els paisatges que logra crear ambients de somni amb els colors o les escenes amb les típiques noies amb ulls axinats i delicioses!!

Em queden pendents alguns Grau Sala com ara el ‘Le vagabonde’ de Colette, ‘Autant en emporte le vent’ de Mitchell, i dues coses que m’han d’arribar (‘Le Jouer’ de Dostoievski i els 7 volums de ‘Recherche Temps Perdu’ de Proust) Al final podré muntar una exposició d’aquest home

Mentre vaig duent a reenquadernar alguns llibres poc a poc ja que és bastant car, tinc el propòsit d’intentar construir els estoigs o caixes dels llibres ja que he vist diferents tutorials per internet i tot i ser laboriós, crec que es poden aconsguir bons resultats. Enquadernar no m’atreveixo i daurar tampoc i a més no tinc les eines, però construir una caixa amb paper d’aigues de moment, crec que sí! I a més a més de pas podré anar protegint tots els meus ‘nens’ jajaja

Alguns tutorials de diferents tipus de caixes:

Cada cop m’endinso més en aquest món de la bibliofília del segle XX i és per això que he decidit començar aquesta sèrie temàtica que intentarà parlar de diverses editorials i personatges que han estat protagonistes en la bibliofília catalana entenent aquesta la que contempla llibres en diferents llengues i traduccions però amb el denominador comú de que van ser editades i/o impreses a Catalunya durant el segle XX.
Ja per avançat disculpeu-me doncs jo tot el que sé és per el que he anat llegint d’aquí i d’allà en els pocs mesos que porto i és per això que potser errors cometo o informació ometo No seguiré cap mena d’ordre cronològic sino que seran petits monogràfics depenent del que em vingui de gust i de si tinc material suficient per a fer-ne un post. Espero que algú s’en pugui aprofitar i sense més preàmbuls…..comencem

José Janés i Gustavo Gili

Aquests dos noms són els de dues persones importants dins del món editorial català ja que ambdues tenien un catàleg molt extens i molt variat. El que ens interessa ressaltar és que ambdós amb llurs editorials que duien el seu nom van participar activament en la producció bibliòfila durant els 30, 40, 50 i 60. Per una banda José Janés va crear la serie ‘La Poesia del Mundo‘ que és d’un elevat grau de correctesa tipogràfica i d’impressió. Tots ells contenien il.lustracions de Edouard Chimot i la direcció artística anava a càrrec d’ell mateix. Al 1945 va veure la llum ‘Cent sonnets français du XVI siècle au XX siècle’. L’any següent, li va tocar a les Rimas de Gustavo Adolfo Bécquer que contenia a més a més dels 10 aiguaforts de Chimot, ornamentacions de José Narro. Ausiàs March amb els seus Cants d’amor va sortir al 1948. A part d’aquesta col.lecció hi van destacar altres edicions molt acurades com Netochka Nezvanova de Dostoievsky sota la direcció artística de Chimot i acompanayada per 10 aiguaforts de Olga Sacharoff, o Epifania: poemes de Pere Ribot i il.lustrat per Vila Arrufat, a més a més de la seva pròpia obra poètica (Combat del somni). Per a la impresió utilitzava tant la SADAG com els obradors de Joan Sallent, del qual algun altre dia en parlarem a fons.

Per l’altre banda, Gustavo Gili va iniciar dues col.leccions de bibliofília ben diferents. Una, ja comentada en aquest bloc, era la col.lecció ‘Armiño’ on es tractava de volums molt ben editats i en un format cómode per a la lectura (8è) i on cada volum era il.lustrat per un artista dels que triunfàven en el moment. Cada volum anava acompanyat d’una caixa que el protegia i el tiratge era bastant gran, de 3500 exemplars.  Al 1940 va iniciar-se la col·lecció amb ‘Dafnis i Cloe’ de Longo on l’il.lustrador va ser J.M. Serrano l’il·lustrador amb 6 litografies a color. L’any seguent, E.C. Ricart va fer 6 gravats per el segon volum,’ Cárcel de Amor’ de Diego de San Pedro. Al 1942 continua la sèrie amb el ‘Cancionero del amor antiguo‘ recopil.late per Fernando Gutiérrez González i il.lustrat per A. Vila Arrufat. Desprès d’un any sense sortir el 4rt volum, l’any 1944 apareix  ‘La ilustre fregona’ de Miguel de Cervantes i aqui és Teodoro N. Miciano qui en realitza el treball artístic. L’any següent sortiria el penúltim volum amb Opisso com a il.lustrador:  ‘Pablo y Virginia’ de Bernardin de Saint-Pierre. Passarien 6 anys fins que la sèrie produís l’últim llibre d’aquesta preciosa col.lecció:  ‘Los tres maridos Burlados’ de  Tirso de Molina amb gravats de Jaume Pla.

L’altra col.lecció, molt més exclusiva i amb característiques ben diferents va ser la sèrie ‘La Cometa‘. Aquesta col.lecció és de les més preuades en el món de la bibliofília del segle XX i en ella hi podem trobar artistes que van il.lustrar llibres quan no era el qua acostumaven a fer i en això també radica el que siguin tant úniques. El tiratge era reduït, d’uns 225 exemplars. El primer volum que va veure la llum va ser ‘La Semana Santa‘ de Gabriel Miró i ho va fer al 1930 amb il.lustracions de Daragès tallades a la fusta. Desprès Gili va treure dos voums de Calderón de la Barca al 1933, ‘La vida es sueño‘ y ‘El alcalde de Zalamea‘ amb E. C Ricart y Togores respectivament com a il.lustradors. El quart volum, aparegut el era ‘El sombrero de tres picos‘ de Pedro A. de Alarcón i l’artista convidat va ser Xavier Nogués. Més tard sortiria ‘Elegías‘ d’Eduardo Marquina amb Puntes seques de Laura Albéniz. El sisè volum de la sèrie el conforme ‘Platero y yo‘ de Juan Ramón Jiménez i que va ser publicat al 1947. Aquest cop Mompou il.lustrava el volum amb 15 litografies. El penúltim volum que va sortir al 1959 és ‘La taromaquia o arte de torear‘ de Pepe Hillo i que duia 26 aiguatintes de Picasso i una punta seca (feta als obradors de Jaume Pla). Molt més tard sortiria ‘El entierro del conde de Orgaz’ de Rafael Alberti i amb Picasso altre cop com a artista il.lustrador.

Bibliografia:
- Papyrus. Revista de bibliofília. 1936
- Masid Valiñas, Germán. La producción editorial de bibliófilo. Un catálogo selectivo. Ollero y Ramos. 2005
- Iberlibro
- Vialibri

Doncs això, he pogut aconseguir un ‘La comedia nueva’ de Moratín que forma part de la Pequeña colección del bibliófilo, editada per Ramon Miquel y Planas, en una subhasta perque va passar desaparcebut i al preu d’un menú de migdia ! Visca les subhastes!!!!

Subhastes suite faran una subhasta aquest dissabte 12. Tenen coses curioses a vegades i val la pena mirar-s’ho.

També han anunciat una subhasta de llibres els de Soler y Llach pel juliol. Espero que no competiu amb mi eh? Sino us enviaré sicaris amb obrecartes i de pas us expoliaré les biblioteques

I aqui tenim una obra perfectament acabada. Lola Anglada ens obsequia amb tot un reguitzll de contes fantàstics que ella mateixa il·lustra. Crec que és, juntament amb els ‘Contes de bibliòfil’ el llibre que més em transmet el concepte de bibliofília. La composició perfecta, els encapçalaments de cada conte, les numbroses il.lustracions, els detalls, l’enquadernació en tela pintada i relligat de seda…. És el primer exemplar que tinc que no forma part de la tirada d’exemplars amb l’estat definitiu de les il·lustracions. Aquesta té per cada il·lustració, una tirada en negre i una pintada a mà. L’exemplar a més a més està signat per Anglada. Crec que és massa casualitat que els dos llibers que més m’agraden siguin de Contes…potser és on es poden explaiar més els il.lustradors i artistes del color perquè sembla que donguin peu a una paleta de fantasia molt més amplia.

Aquest cop us presento un petit volum que ve presentat en rama carpeta i estoig editorial que Selene va editar l’any 1946. Es tracta del ‘Coloquio de los perros’ de Miguel de Cervantes i que compta amb el mestre Granyer que en va fer 6 il.lustracions precioses firmades a llapis. Aquest és el Granyer que jo coneixia d’altres llibres que he vist.  L’edició és en paper de fil i dins d’una edició de 206 exemplars.